Mª Àngels va néixer a Vic a l'any 1930, sent la gran de quatre germans-Pilar, Josep M. i Enriqueta-. Al 1935, o sigui cinc anys més tard va haver de refugiar-se amb la seva família tres anys(1936-1939) a Euskadi durant la Guerra i la revolució, allà es va treure els estudis primaris. Al 1939 va tornar a Vic i va començar a cursar el batxillerat primer a l'escola Sant Miquel, i després a l'escola Pere Coll.
Va començar a destacar als certàmens literaris a l'any 1940, i cinc anys després guanya el tercer premi amb el poema "Núria" al concurs Cantonigròs, i a la revista Ausona de Vic comença a publicar els seus primers poemes en català(Ave,Crux Fidelis; Cançó de bressol) a l'any 1947. A continuació va començar a estudiar Filologia Clàssica a la Facultat de filosofia i lletres de Barcelona i allà coneix als seu futur marit, Jordi Gelli.Entre altres coses va començar a assistir a unes classes d'història catalana clandestines a casa de F.Soldevila.
El seu primer viatge va ser a l'any 1950 a Roma i Pisa amb la seva família i el seu futur marit, amb el que es casa a l'any 1954 i viatge a més llocs pel viatge de noces, però torna a Barcelona i s'instal·la per viure, malgrat que passa els estius a casa del seu marit.
A l'any 1955 neix la seva primera filla, Núria, dos anys desprès neix Ros, i la seva ultima filla neix a l'any 1959, Mariona. Un any desprès es trasllada a Figueres, on comença a donar classes. Al 1965 coneix a Salvador Espriu i decideix reprendre la poesia, alhora imparteix classes de grec, compaginan-se per treballar en dos llocs alhora.
Díptic, el seu primer llibre que és publicat a l'any 1970, i tres anys després viatja a Grècia amb el seu marit per primer cop, comença a donar classes de Català a la vegada que fa de jurat de premis literaris. Al 1972 va començar a publicar, va apareier el llibre poemes Díptic, on hi ha el poema "Una resposta".
El seu poema "Els aiguamolls" és escrit a l'any 1976 i al 1978 guanya un premi per la novel·la "Les closes", mor el seu pare.A la novel·la "Les Closes" narra la història de la besàvia del seu marit, Dolors Canals, casada amb Tomàs Moragues, que fou assesinat per raons polítiques en plena joventut, crim que fou impuat a la seva dona i pel qual va ser empresonada fins que no es demostrà la seva innocència. Història que va poder bastir es dels seus mateixos fonaments a través dels documents que se servaven a la casa pairal de Les Closes a Vilamacolum on es trobaven també tots els documents que es referien a l'època turbulenta de l'ocupació i les guerres amb França.
Al 1980 neix la seva primer neta i publica el seu recull de poemes "Kyparíssia". Tres anys mes tard, al 1983 publica "Les germanes de Safo" i "Viola d'amore" i estrena la cantata "El bruel de l'estany". La seva tercera novel·la, Viola d'amor(1983), del seu afany d'investigadora i del seu profundíssim amor per la música sorgeix l'argument, situat en el marc bellíssim de l'abadia de Vilabertran, al voltant d'un trio de músics el violinita del qual és Climent Moragues. Al mateix anys va apareixer la seva antologia Les germanes Safo, sobre quatre poetes hel·lenístiques, totes nascudes al voltant del 300 abans de Crist, i els seus epigrames, interessantíssims pels seu valor literari i perquè ens donen a conèixer molts aspectes de la vida de dones com aquesta a Grècia fa ilers d'anys, en una traducció esplèndida.
La seva obra "Sandàlies d'escuma"és una deliiciosa novel·la que li va valdre el Premio Nacional de la Crítica i per la qual li va ser concedida la Lletra d'Or, on ens trasmet la serenor i la bellesa d'aquell món clàssic grec que tant estimava i coneixia. Sens dubte l'estudi de l'Antologia Palatina, d'on va escollir les poetes hel·lenístiques que més li agradaven per fer-ne la seva antologia , fo l'impuls que la dugué a recrear la seva pròpia música i poeta del segle III abans de Crist, Glauca de Quios, en aquesta deliciosa novel·la, on Gauca ens explica la bellesa de la seva ciutat natal, Quios, i a través dels seus viatges, la de les illes gregues i d'Alexandria, i les vicisstuds de la seva vida quotidiana, amb tanta senzillesa i realisme que l'autora fa que ens sentim immersos en aquella Grècia antiga, també plena d'intrigues, mitigades per la bellesa del paisatge, la música i la poesia.
El seu marit mor a l'any 1986 i i entre els anys 1990-1995 publica "Columnes d'hores" i els textos evocatius de Vic.
A l'any 1991 publica "l'agent del rei" i a partir d'aquí publica diverses obres literàries.
Finalment mor a Figueres el 23 d'abril del 1999.
dimarts, 13 de desembre del 2011
dilluns, 5 de desembre del 2011
Comentari de text del poema Vora la mar és nada.
Vora la mar és nada
Vora la mar és nada l'estimada,
i és olorosa de ruisim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.
Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d'un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.
Amor, ensenya'm una veu novella
de pro virtut: no pas cantarella
de l'aigua al vent o damnejant esculls:
que la bon recer de l'oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.
Josep Carner, La paraula en el vent 1914
Contextualització
Vora la mar es nada junt amb altres poemes van ser publicats a l'any 1914 al llibre "La paraula en el vent".
L'autor del llibre, i també d'aquest poema és Josep Carner. Va ser escrit durant el moviment noucentista, principis del segle XX que va acabar al 1923 amb el cop d'estat de primo de ribera. Aquest llibre va ser escrit després d'un desengany amorós que va viure en els anys que va ser escrit. En aquest poemari hi ha un rerefons biogràfic. El desengany amorós que va patir, ell estava "enamorat" d'Anna Domènech i Ballester, filla de l'arquitecte Eduard Domènech i Muntaner. El poema del que parlo és en un dels pocs en el que es mostren senyals de aquesta història amorosa de Carner. L'objectiu d'aquest poema si el comprenem bé no es que ens pensem que ens parla del mar, ja que el mar és com una excusa per parlar de la dona de la que s'havia enamorat, perquè Anna havia nascut a Canet o sigui molt a prop del mar, d'aquí el títol de l'obra, és un joc literari, el que Carner fa és poetitzar un mar irreal, tranquil i controlat, element que respon a l'esperit noucentista. És un poema amoros, fa un cant a un amor sensible i íntim, ens diu com ha de ser la literaturització de l'amor.
Anàlisis del contingut
En al primera estrofa explica que la seva estimada va néixer vora la mar, que te una mirada profunda, ja que transmet emocions per ella.
A la segona estrofa explica com a la nit li ve el seu record.
A continuació, a la tercera ens diu que vol una nova veu,es a dir que no vol un amor exaltat, vol una de més senzilla, més intima i serena.
I per acabar, a la quarta estrofa diu lo be que estava amb ella, al seu costat.
El significat del títol és molt important, ja que la noia de la que va tenir el conegut desengany amoros va néixer vira la mar. Com podem veure la primera frase ja ens diu "Vora la mar és nada l'estimada", és a dir al mar va néixer la meva estimada. El poema comença amb una veu nova, la de recança, per poder parlar de poesia. Fa un apostrof, o sigui quan parla de la noia utilitzant el mar com a excusa.
Anàlisi de la forma
El poema comença amb dos quartets i acaba amb dos tercets. Es a dir en les quatre estrofes que té el poema, la primera esta formada per 4 versos, la segona per 4 també, la tercera i la quarta per 3 versos. El poema es presenta amb versos decasíl·labs, d'art major. A les dues primeres estrofes rimen el primer vers amb el tercer, i el segon amb el quart. A les dues ultimes estrofas rimen els dos primers versos, i el últim amb l'últim. Hi han sonets i la rima és encadenada,
Conclusió
El poema vora la mar és nada, és un poema que amb 14 versos ens parla de l'amor, amb metàfores, parlant-nos del mar, algo molt significatiu en aquest poema. És bonic ja que obre el seu cor i mostra els seus sentiments, després d'un desengany amoros.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Diferencies entre l'obra teatral i el musical de Mar i Cel
-La primera escena del musical surten el rei i el bisbe que mantenien una coversacio sobre la expulsió dels moriscos, i discuteixen entre tots i a l'obra de Guimerà no surt.
-Respecte als personatges, al musical n'hi han més que a l'obra, ja que per exemple hi ha una noia que representa a la germana de Blanca, i un Grumet jove que adquireix un paper important al musical. Respecte als altres personatges son els mateixos però hi ha petits canvis a la manera de ser o a detalls de la vida del personatge com per exemple Ferran al musical no és tan bona persona com a l'obra, Hassen traeix a Saïd al final del musical, i Carles té com a treball ser Virrei de València.
-Doncs la meva conclusió és qualsevol obra de teatre que s'adapti a un musical sofrirà canvis, tant de personatges,actes,escenes,com de decorat ja que a l'obra tota la història transcorre a dins del camarot, en canvi al musical la història també transcorre a la coberta del vaixell.
dimarts, 8 de novembre del 2011
Treball sobre poesia
-Que es per mi la poesia?
·La poesia per mi es un conjunt de paraules que han sigut escrites amb el cor obert,és una manera d'expressar els nostres sentiments, emocions i idees amb total llibertat, amb les paraules exactes o amb altres, utilitzan la metàfora. Es una de les maneres d'expressió mes variada i bonica, ja que a la majoria de poemes tracten de tot tipus d'emocions i sentiments, i pots dir-ho de més d'un manera, i amb altres paraules.
-Poemes i Topics.
·Vida:
·La poesia per mi es un conjunt de paraules que han sigut escrites amb el cor obert,és una manera d'expressar els nostres sentiments, emocions i idees amb total llibertat, amb les paraules exactes o amb altres, utilitzan la metàfora. Es una de les maneres d'expressió mes variada i bonica, ja que a la majoria de poemes tracten de tot tipus d'emocions i sentiments, i pots dir-ho de més d'un manera, i amb altres paraules.
-Poemes i Topics.
·Vida:
AHIR
Menta,frigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí
d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
derrera el jardí.
D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d'anys, sospira,
qe ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Josep Carner.
·Aquest poema jo el relacionaria amb el topic: tempus fugit., ja que parla d'una dona que recorda un temps ja pasat, i parla de lo ràpid que se li pasa la vida, que s'enrecorde de fets que li sembla que li van pasar ahir, per això el titol, però que en veritat ja fa anys.
·AMOR:
CANÇO D'AMOR DOBLE
L'amiga
blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Josep Carner.
·Aquest poema jo el relacionaria amb el topic de Furor amoris, el poema parla d'un home o noi que sembla estar una mica enamorat de dues noies, una que es diu Blanca i l'altre Bruna.Parla del que sent quan esta aprop d'elles o quan se li acosten.
-MORT: ELS MORTS
Els tres cops dels palmells
damunt del mur:
Un, dos, tres: pica paret.
Ens llancem endavant mentre ressonen
i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,
que es gira molt de pressa per sorprendre
els qui es mouen encara amb l’embranzida
i els fa fora per sempre d’aquest joc.
Un, dos, tres: pica paret.
Ens llancem endavant mentre ressonen
i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,
que es gira molt de pressa per sorprendre
els qui es mouen encara amb l’embranzida
i els fa fora per sempre d’aquest joc.
Un,
dos, tres: pica paret.Se’n va la llum. Com un punt d’or,
l’espelma
fa tremolar les ombres de la cambra.
Per què fa tant de fred a la postguerra?
La Mort es tomba i veu com la meva germana,
amb febre, es mou i plora sota el gel.
fa tremolar les ombres de la cambra.
Per què fa tant de fred a la postguerra?
La Mort es tomba i veu com la meva germana,
amb febre, es mou i plora sota el gel.
Un,
dos, tres: pica paret.
El passat era el rostre del meu pare:
presons i cicatrius, desercions.
Com el terroritzaven aquests cops
dels palmells contra el mur.
No pot acabar un gest d’impaciència.
La ira i la por el van delatar a la Mort.
El passat era el rostre del meu pare:
presons i cicatrius, desercions.
Com el terroritzaven aquests cops
dels palmells contra el mur.
No pot acabar un gest d’impaciència.
La ira i la por el van delatar a la Mort.
Un,
dos, tres: pica paret.No ens apartàvem mai del seu costat.
I ara jugo amb la meva filla morta.
Per què no vaig endevinar els seus ulls?
Però el futur, astut, sempre fa trampa.
No vaig sentir els tres cops: em va somriure
i vora meu hi havia ja el seu buit.
I el joc havia de continuar.
I ara jugo amb la meva filla morta.
Per què no vaig endevinar els seus ulls?
Però el futur, astut, sempre fa trampa.
No vaig sentir els tres cops: em va somriure
i vora meu hi havia ja el seu buit.
I el joc havia de continuar.
Un,
dos, tres: pica paret.Ja no m’importa si la Mort em veu:
em giro per somriure als qui em segueixen.
Ara que he arribat a prop del mur,
no sé res del que hi pugui haver al darrere.
Només sé que me’n vaig amb els meus morts.
em giro per somriure als qui em segueixen.
Ara que he arribat a prop del mur,
no sé res del que hi pugui haver al darrere.
Només sé que me’n vaig amb els meus morts.
Joan Margarit.
·Aquest poema el topic que li va ve seria Momento mori, el poema tracta d'una persona que esta veient venir la mort cap a ell/ella, diu que no va adonar-se'n de les señals, que ell nombra com el tres cops al mur, pero que ja no li importa, que mirara als seus els somriura malgrat que desconegi el que hi ha derrera el mur, i que de l'unica cosa que esta segur esque allà con vagi es trobara amb els seus morts.
·Aquest poema el topic que li va ve seria Momento mori, el poema tracta d'una persona que esta veient venir la mort cap a ell/ella, diu que no va adonar-se'n de les señals, que ell nombra com el tres cops al mur, pero que ja no li importa, que mirara als seus els somriura malgrat que desconegi el que hi ha derrera el mur, i que de l'unica cosa que esta segur esque allà con vagi es trobara amb els seus morts.
-NATURA: ARBRES
Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardents aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada fols,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbre una cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freice per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira d'esgarria,
són cabellers d'angel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de devant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfreïa
en descobrint els vianants en el matí.
-Veig arbres que caminen-agenollat va dir.
Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.
-¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.
Josep Carner.
·En aquest poema el topic seria Locus amoenus. En aquest cas el poema el pot recitar tant un home con una dona, parla d'arbres i de les seves fulles, ia un fragment que diu: "Cap arbre com el freice per alta ocelleria" sona com si sembles que vol dir que el freice es per ocells "d'alta clase", som si hi hagues clases socials també d'ocelles.
-Ralció entre un poema i una altra forma d'art .
·El temavida el relaciono amb una canço que es diu "Mira la vida" i és de Dani Martin.
Potser no diuen exactament el mateix, però al final el missatge es el mateix que la vida pasa rapid, i que avegades et sorpren cuan no t'adones, i que visquis al maxim, que no saps cuan pots mori, ni el que pasara demà, pero això has d'aprofitar cada segon de la teva vida.
-Ralció entre un poema i una altra forma d'art .
·El temavida el relaciono amb una canço que es diu "Mira la vida" i és de Dani Martin.
Potser no diuen exactament el mateix, però al final el missatge es el mateix que la vida pasa rapid, i que avegades et sorpren cuan no t'adones, i que visquis al maxim, que no saps cuan pots mori, ni el que pasara demà, pero això has d'aprofitar cada segon de la teva vida.
Noucentisme-Josep Carner
Fets historics:
1906 Solidaritat Catalana.
1907 Creació del institu d'estudis catalans.
-1913 Es van implantar les primeres normes ortogràfiques.
-1918 Es va començar la gramàtica.
1914-1918 Primera Guerra Mundial.
1914 La Mancomunitat de Catalunya.
1923 Cop d'estat de Primo de Rivera.
Cronología: El noucentisme va començar a l'any 1906 i va acabar al 1923.
Objectius:
·L'imperialisme: és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.
·L'arbitrarietat: és la capacitat que poseeixen els poetes per canviar la societat.
·Classicisme: El classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
·Mediterranisme: El mediterranisme és un concepte associat a l'evocació del món clàssic antic, grec i romà, en el context geogràfic dels pobles del mediterrani nord on aquesta cultura incidí històricament.
·Civilitat: el conjunt de coses que formen part del nostre dia a dia, com el entorn en el que ens trobem, el lloc, la gent que ens rodeja.
·Cultura: -Educació: Recerca universitària, Consell pedagogic
Etapes:
·Combativa: Eugeni d'ors, El glossari i La ben plantada.Una societat idealitzada(1906-1914).
·Establerta: Proces d'institucionalització, la burgesia es decanta per idees mes conservades, aquet model de societat deixava de ser ideal(1914-1923).
Narrativa:
- Eugeni d'ors
Teatre:
-Carles soldevila
-Millàs Raurell
1906 Solidaritat Catalana.
1907 Creació del institu d'estudis catalans.
-1913 Es van implantar les primeres normes ortogràfiques.
-1918 Es va començar la gramàtica.
1914-1918 Primera Guerra Mundial.
1914 La Mancomunitat de Catalunya.
1923 Cop d'estat de Primo de Rivera.
Cronología: El noucentisme va començar a l'any 1906 i va acabar al 1923.
Objectius:
·L'imperialisme: és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.
·L'arbitrarietat: és la capacitat que poseeixen els poetes per canviar la societat.
·Classicisme: El classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
·Mediterranisme: El mediterranisme és un concepte associat a l'evocació del món clàssic antic, grec i romà, en el context geogràfic dels pobles del mediterrani nord on aquesta cultura incidí històricament.
·Civilitat: el conjunt de coses que formen part del nostre dia a dia, com el entorn en el que ens trobem, el lloc, la gent que ens rodeja.
·Cultura: -Educació: Recerca universitària, Consell pedagogic
Etapes:
·Combativa: Eugeni d'ors, El glossari i La ben plantada.Una societat idealitzada(1906-1914).
·Establerta: Proces d'institucionalització, la burgesia es decanta per idees mes conservades, aquet model de societat deixava de ser ideal(1914-1923).
Narrativa:
- Eugeni d'ors
Teatre:
-Carles soldevila
-Millàs Raurell
dijous, 27 d’octubre del 2011
Comentari de text de l'escena XI del segon acte de Mar i Cel.
Contextualització:
L'secena que comento és la XI, forma part del segon acte de l'obra Mar i cel d'Àngel Guimerà. Aquesta obra pertany a la seva primera etapa, les tragèdies romàntiques. L'època en què es situa Mar i cel es la de l'expulsió dels moriscos, l'any 1609. En aquesta escena Saïd explica la mort dels seus pares, que va ser d'una manera molt brutal, i com el van expulsar a ell, per això l'obra la situem després de l'expulsió dels morisco.La Renaixença catalana és el corrent literari al qual pertany aquesta obra.L'autor en les seves obres dona carácters apassionats i salvatges,però els contrasta amb la tendresa de l'humanitat.L'objectiu de l'obra és explicar l'amor impossible entre dos personatges que venen de móns diferents.Mar i cel acaba en tragèdia, com totes les obres d'Àngel Guimerà a la seva primera etapa. Saïd i Blanca, els protagonistes, pertanyien a móns diferents.Ell era una pirata, però això representaria al mar, i ella que anava camí de ser monja, representaria el cel.El mar i el cel només s'ajunten a l'horitzó, que representaria la mort per a ells, o sigui el final de la història.
El gènere d'aquesta obra és el teatre, està escrita en vers i en cadascun d'aquests figura el nom de personatge que l'interpreta.
Anàlisis de contingut:
En aquesta escena Blanca li prega a Ferran, el seu cosí, que la mati quan arribin a l'Alger, que és on havien de vendre els cristians.Carles, el pare de Blanca, escolta la conversa entre la seva filla i el seu nebot, i entristit decideix anar-se'n i no seguir escoltant.Ferran decideix fer-li el "favor" a Blanca. Mentre els dos cosïns parlaven, Saïd, que estava amagat i els obserbava, com que no escoltava la conversa va confondre les coses, i va pensar que Blanca estimava a Ferran i això li provoca un atac de gelosia, que el fa discutir amb Ferran, i també amb Carles. Finalment Saïd decideix cridar als seus pirates.
El títol d'aquesta l'obra és molt simbolic ja que representa que Saïd és el mar i Blanca és el cel i que només podran estar junts a l'horitzó, cosa que significa que només podran estar units quan estiguin morts. Perquè que s'ajuntin a l'horitzó només és un efecte òptic.El que l'autor vol transmetre, és com dues persones amb diferents ideals, amb diferents creences es poden arribar a estimar tant, sense tenir en compte les seves diferències, que en aquesta obra són el nivell de vida i la religió.
Ànalisis de la forma:
L'escena XI, pertany al segon acte de l'obra d'Àngel Guimerà. Està composta per tres actes, el primer d'aquests esta compost per XIX escenes, el segon es divideix en les mateixes escenes, es a dir XIX,i l'últim acte es divideix en XIII escenes. Al ser teatre, en aquesta obra trobem diàlegs, que són entre Blanca,Carles,Ferran i després Saïd. Al llarg de l'escena el drama augmenta ja que al principi Blanca i Carles tenen una conversació bastant forta,despres amb el seu cosí.L'escena és més dramàtica, ja que al final Saïd apareix en escena i crida als piratas. Els personatges que surten en aquesta escena són:
-Blanca: és la protagonista de l'obra junt amb Saïd. És una cristiana que esta presonera al vaixell. El seu pare es Carles, i el seu cosí Ferran. El vaixell anava de camí a un convent, per que es fes monja, quan van ser assaltats per el vaixell musulmà. Blanca és una noia sensible i molt religiosa.
-Carles: és el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans, mentres estan presoners segueix amb el seu paper. Sempre te una actitud desagradable amb els musulmans ja que no vol que ni ell ni la seva filla tinguin res a veure amb ells.
-Ferran: cosí de Blanca, i nebot de Carles. Té una actitud oberta davant la religió, l'idea de que la seva cosina estigues tencada en un convent, mai li a agradat. Al contrari de Blanca, ell si que evoluciona durant l'obra, el canvi es pot comprobar al final de l'obra quan ajuda a Saïd i Blanca perque puguin escapar junts.
-Saïd: capità del vaixell musulmà. Al principi de l'obra representa a un home dur i que és fa respectar per els altres corsaris, però a mida que avança l'obra es va tornant més sensible per el seu sentiment cap a Blanca. Cap als presoners cristians i especialment cap a Carles te una actitud agressiva.
Aquesta obra esta ambientada a un vaixell, al llarg de l'obra, tot passa alla dins. L'inici d'aquesta escena es el diàleg de Blanca, Carles i Ferran, mentres que Saïd esta amagat al peu de l'escala i els altres personatges es troben a dalt del vaixell.
Conclusió:
En aquesta escena es mostra que Saïd estima a Blanca, per la manera amb la que es comporta.
L'secena que comento és la XI, forma part del segon acte de l'obra Mar i cel d'Àngel Guimerà. Aquesta obra pertany a la seva primera etapa, les tragèdies romàntiques. L'època en què es situa Mar i cel es la de l'expulsió dels moriscos, l'any 1609. En aquesta escena Saïd explica la mort dels seus pares, que va ser d'una manera molt brutal, i com el van expulsar a ell, per això l'obra la situem després de l'expulsió dels morisco.La Renaixença catalana és el corrent literari al qual pertany aquesta obra.L'autor en les seves obres dona carácters apassionats i salvatges,però els contrasta amb la tendresa de l'humanitat.L'objectiu de l'obra és explicar l'amor impossible entre dos personatges que venen de móns diferents.Mar i cel acaba en tragèdia, com totes les obres d'Àngel Guimerà a la seva primera etapa. Saïd i Blanca, els protagonistes, pertanyien a móns diferents.Ell era una pirata, però això representaria al mar, i ella que anava camí de ser monja, representaria el cel.El mar i el cel només s'ajunten a l'horitzó, que representaria la mort per a ells, o sigui el final de la història.
El gènere d'aquesta obra és el teatre, està escrita en vers i en cadascun d'aquests figura el nom de personatge que l'interpreta.
Anàlisis de contingut:
En aquesta escena Blanca li prega a Ferran, el seu cosí, que la mati quan arribin a l'Alger, que és on havien de vendre els cristians.Carles, el pare de Blanca, escolta la conversa entre la seva filla i el seu nebot, i entristit decideix anar-se'n i no seguir escoltant.Ferran decideix fer-li el "favor" a Blanca. Mentre els dos cosïns parlaven, Saïd, que estava amagat i els obserbava, com que no escoltava la conversa va confondre les coses, i va pensar que Blanca estimava a Ferran i això li provoca un atac de gelosia, que el fa discutir amb Ferran, i també amb Carles. Finalment Saïd decideix cridar als seus pirates.
El títol d'aquesta l'obra és molt simbolic ja que representa que Saïd és el mar i Blanca és el cel i que només podran estar junts a l'horitzó, cosa que significa que només podran estar units quan estiguin morts. Perquè que s'ajuntin a l'horitzó només és un efecte òptic.El que l'autor vol transmetre, és com dues persones amb diferents ideals, amb diferents creences es poden arribar a estimar tant, sense tenir en compte les seves diferències, que en aquesta obra són el nivell de vida i la religió.
Ànalisis de la forma:
L'escena XI, pertany al segon acte de l'obra d'Àngel Guimerà. Està composta per tres actes, el primer d'aquests esta compost per XIX escenes, el segon es divideix en les mateixes escenes, es a dir XIX,i l'últim acte es divideix en XIII escenes. Al ser teatre, en aquesta obra trobem diàlegs, que són entre Blanca,Carles,Ferran i després Saïd. Al llarg de l'escena el drama augmenta ja que al principi Blanca i Carles tenen una conversació bastant forta,despres amb el seu cosí.L'escena és més dramàtica, ja que al final Saïd apareix en escena i crida als piratas. Els personatges que surten en aquesta escena són:
-Blanca: és la protagonista de l'obra junt amb Saïd. És una cristiana que esta presonera al vaixell. El seu pare es Carles, i el seu cosí Ferran. El vaixell anava de camí a un convent, per que es fes monja, quan van ser assaltats per el vaixell musulmà. Blanca és una noia sensible i molt religiosa.
-Carles: és el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans, mentres estan presoners segueix amb el seu paper. Sempre te una actitud desagradable amb els musulmans ja que no vol que ni ell ni la seva filla tinguin res a veure amb ells.
-Ferran: cosí de Blanca, i nebot de Carles. Té una actitud oberta davant la religió, l'idea de que la seva cosina estigues tencada en un convent, mai li a agradat. Al contrari de Blanca, ell si que evoluciona durant l'obra, el canvi es pot comprobar al final de l'obra quan ajuda a Saïd i Blanca perque puguin escapar junts.
-Saïd: capità del vaixell musulmà. Al principi de l'obra representa a un home dur i que és fa respectar per els altres corsaris, però a mida que avança l'obra es va tornant més sensible per el seu sentiment cap a Blanca. Cap als presoners cristians i especialment cap a Carles te una actitud agressiva.
Aquesta obra esta ambientada a un vaixell, al llarg de l'obra, tot passa alla dins. L'inici d'aquesta escena es el diàleg de Blanca, Carles i Ferran, mentres que Saïd esta amagat al peu de l'escala i els altres personatges es troben a dalt del vaixell.
Conclusió:
En aquesta escena es mostra que Saïd estima a Blanca, per la manera amb la que es comporta.
dilluns, 26 de setembre del 2011
Abans de la lectura.
1.Com observaràs, a Mar i Cel es fa referència tant als <<pirates>> com als <<corsaris>>. A l'obra se'n parla com si fossin termes sinònims, però no és ben bé així. Busca informació en un diccionari o en una enciclopèdia sobre què són exactament un pirrata i un corsari. Quines semblances i quines diferències existeixen entre les dues activitats?
·Un pirata és un navegant que es dedicava a assaltar altres vaixells o a fer incursions a la costa, així com les seves naus i activitat.
·Un corsari és un navegant que, en virtut del permís concedit per un govern en una carta de marca o patent de cors, capturaven i saquejaven el tràfic mercant de les nacions enemigues d'aquest govern.
·Un pirata és un navegant que es dedicava a assaltar altres vaixells o a fer incursions a la costa, així com les seves naus i activitat.
·Un corsari és un navegant que, en virtut del permís concedit per un govern en una carta de marca o patent de cors, capturaven i saquejaven el tràfic mercant de les nacions enemigues d'aquest govern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)