·La poesia per mi es un conjunt de paraules que han sigut escrites amb el cor obert,és una manera d'expressar els nostres sentiments, emocions i idees amb total llibertat, amb les paraules exactes o amb altres, utilitzan la metàfora. Es una de les maneres d'expressió mes variada i bonica, ja que a la majoria de poemes tracten de tot tipus d'emocions i sentiments, i pots dir-ho de més d'un manera, i amb altres paraules.
-Poemes i Topics.
·Vida:
AHIR
Menta,frigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí
d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
derrera el jardí.
D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d'anys, sospira,
qe ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Josep Carner.
·Aquest poema jo el relacionaria amb el topic: tempus fugit., ja que parla d'una dona que recorda un temps ja pasat, i parla de lo ràpid que se li pasa la vida, que s'enrecorde de fets que li sembla que li van pasar ahir, per això el titol, però que en veritat ja fa anys.
·AMOR:
CANÇO D'AMOR DOBLE
L'amiga
blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Josep Carner.
·Aquest poema jo el relacionaria amb el topic de Furor amoris, el poema parla d'un home o noi que sembla estar una mica enamorat de dues noies, una que es diu Blanca i l'altre Bruna.Parla del que sent quan esta aprop d'elles o quan se li acosten.
-MORT: ELS MORTS
Els tres cops dels palmells
damunt del mur:
Un, dos, tres: pica paret.
Ens llancem endavant mentre ressonen
i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,
que es gira molt de pressa per sorprendre
els qui es mouen encara amb l’embranzida
i els fa fora per sempre d’aquest joc.
Un, dos, tres: pica paret.
Ens llancem endavant mentre ressonen
i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,
que es gira molt de pressa per sorprendre
els qui es mouen encara amb l’embranzida
i els fa fora per sempre d’aquest joc.
Un,
dos, tres: pica paret.Se’n va la llum. Com un punt d’or,
l’espelma
fa tremolar les ombres de la cambra.
Per què fa tant de fred a la postguerra?
La Mort es tomba i veu com la meva germana,
amb febre, es mou i plora sota el gel.
fa tremolar les ombres de la cambra.
Per què fa tant de fred a la postguerra?
La Mort es tomba i veu com la meva germana,
amb febre, es mou i plora sota el gel.
Un,
dos, tres: pica paret.
El passat era el rostre del meu pare:
presons i cicatrius, desercions.
Com el terroritzaven aquests cops
dels palmells contra el mur.
No pot acabar un gest d’impaciència.
La ira i la por el van delatar a la Mort.
El passat era el rostre del meu pare:
presons i cicatrius, desercions.
Com el terroritzaven aquests cops
dels palmells contra el mur.
No pot acabar un gest d’impaciència.
La ira i la por el van delatar a la Mort.
Un,
dos, tres: pica paret.No ens apartàvem mai del seu costat.
I ara jugo amb la meva filla morta.
Per què no vaig endevinar els seus ulls?
Però el futur, astut, sempre fa trampa.
No vaig sentir els tres cops: em va somriure
i vora meu hi havia ja el seu buit.
I el joc havia de continuar.
I ara jugo amb la meva filla morta.
Per què no vaig endevinar els seus ulls?
Però el futur, astut, sempre fa trampa.
No vaig sentir els tres cops: em va somriure
i vora meu hi havia ja el seu buit.
I el joc havia de continuar.
Un,
dos, tres: pica paret.Ja no m’importa si la Mort em veu:
em giro per somriure als qui em segueixen.
Ara que he arribat a prop del mur,
no sé res del que hi pugui haver al darrere.
Només sé que me’n vaig amb els meus morts.
em giro per somriure als qui em segueixen.
Ara que he arribat a prop del mur,
no sé res del que hi pugui haver al darrere.
Només sé que me’n vaig amb els meus morts.
Joan Margarit.
·Aquest poema el topic que li va ve seria Momento mori, el poema tracta d'una persona que esta veient venir la mort cap a ell/ella, diu que no va adonar-se'n de les señals, que ell nombra com el tres cops al mur, pero que ja no li importa, que mirara als seus els somriura malgrat que desconegi el que hi ha derrera el mur, i que de l'unica cosa que esta segur esque allà con vagi es trobara amb els seus morts.
·Aquest poema el topic que li va ve seria Momento mori, el poema tracta d'una persona que esta veient venir la mort cap a ell/ella, diu que no va adonar-se'n de les señals, que ell nombra com el tres cops al mur, pero que ja no li importa, que mirara als seus els somriura malgrat que desconegi el que hi ha derrera el mur, i que de l'unica cosa que esta segur esque allà con vagi es trobara amb els seus morts.
-NATURA: ARBRES
Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardents aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada fols,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbre una cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freice per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira d'esgarria,
són cabellers d'angel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de devant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfreïa
en descobrint els vianants en el matí.
-Veig arbres que caminen-agenollat va dir.
Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.
-¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.
Josep Carner.
·En aquest poema el topic seria Locus amoenus. En aquest cas el poema el pot recitar tant un home con una dona, parla d'arbres i de les seves fulles, ia un fragment que diu: "Cap arbre com el freice per alta ocelleria" sona com si sembles que vol dir que el freice es per ocells "d'alta clase", som si hi hagues clases socials també d'ocelles.
-Ralció entre un poema i una altra forma d'art .
·El temavida el relaciono amb una canço que es diu "Mira la vida" i és de Dani Martin.
Potser no diuen exactament el mateix, però al final el missatge es el mateix que la vida pasa rapid, i que avegades et sorpren cuan no t'adones, i que visquis al maxim, que no saps cuan pots mori, ni el que pasara demà, pero això has d'aprofitar cada segon de la teva vida.
-Ralció entre un poema i una altra forma d'art .
·El temavida el relaciono amb una canço que es diu "Mira la vida" i és de Dani Martin.
Potser no diuen exactament el mateix, però al final el missatge es el mateix que la vida pasa rapid, i que avegades et sorpren cuan no t'adones, i que visquis al maxim, que no saps cuan pots mori, ni el que pasara demà, pero això has d'aprofitar cada segon de la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada