Contextualització:
L'secena que comento és la XI, forma part del segon acte de l'obra Mar i cel d'Àngel Guimerà. Aquesta obra pertany a la seva primera etapa, les tragèdies romàntiques. L'època en què es situa Mar i cel es la de l'expulsió dels moriscos, l'any 1609. En aquesta escena Saïd explica la mort dels seus pares, que va ser d'una manera molt brutal, i com el van expulsar a ell, per això l'obra la situem després de l'expulsió dels morisco.La Renaixença catalana és el corrent literari al qual pertany aquesta obra.L'autor en les seves obres dona carácters apassionats i salvatges,però els contrasta amb la tendresa de l'humanitat.L'objectiu de l'obra és explicar l'amor impossible entre dos personatges que venen de móns diferents.Mar i cel acaba en tragèdia, com totes les obres d'Àngel Guimerà a la seva primera etapa. Saïd i Blanca, els protagonistes, pertanyien a móns diferents.Ell era una pirata, però això representaria al mar, i ella que anava camí de ser monja, representaria el cel.El mar i el cel només s'ajunten a l'horitzó, que representaria la mort per a ells, o sigui el final de la història.
El gènere d'aquesta obra és el teatre, està escrita en vers i en cadascun d'aquests figura el nom de personatge que l'interpreta.
Anàlisis de contingut:
En aquesta escena Blanca li prega a Ferran, el seu cosí, que la mati quan arribin a l'Alger, que és on havien de vendre els cristians.Carles, el pare de Blanca, escolta la conversa entre la seva filla i el seu nebot, i entristit decideix anar-se'n i no seguir escoltant.Ferran decideix fer-li el "favor" a Blanca. Mentre els dos cosïns parlaven, Saïd, que estava amagat i els obserbava, com que no escoltava la conversa va confondre les coses, i va pensar que Blanca estimava a Ferran i això li provoca un atac de gelosia, que el fa discutir amb Ferran, i també amb Carles. Finalment Saïd decideix cridar als seus pirates.
El títol d'aquesta l'obra és molt simbolic ja que representa que Saïd és el mar i Blanca és el cel i que només podran estar junts a l'horitzó, cosa que significa que només podran estar units quan estiguin morts. Perquè que s'ajuntin a l'horitzó només és un efecte òptic.El que l'autor vol transmetre, és com dues persones amb diferents ideals, amb diferents creences es poden arribar a estimar tant, sense tenir en compte les seves diferències, que en aquesta obra són el nivell de vida i la religió.
Ànalisis de la forma:
L'escena XI, pertany al segon acte de l'obra d'Àngel Guimerà. Està composta per tres actes, el primer d'aquests esta compost per XIX escenes, el segon es divideix en les mateixes escenes, es a dir XIX,i l'últim acte es divideix en XIII escenes. Al ser teatre, en aquesta obra trobem diàlegs, que són entre Blanca,Carles,Ferran i després Saïd. Al llarg de l'escena el drama augmenta ja que al principi Blanca i Carles tenen una conversació bastant forta,despres amb el seu cosí.L'escena és més dramàtica, ja que al final Saïd apareix en escena i crida als piratas. Els personatges que surten en aquesta escena són:
-Blanca: és la protagonista de l'obra junt amb Saïd. És una cristiana que esta presonera al vaixell. El seu pare es Carles, i el seu cosí Ferran. El vaixell anava de camí a un convent, per que es fes monja, quan van ser assaltats per el vaixell musulmà. Blanca és una noia sensible i molt religiosa.
-Carles: és el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans, mentres estan presoners segueix amb el seu paper. Sempre te una actitud desagradable amb els musulmans ja que no vol que ni ell ni la seva filla tinguin res a veure amb ells.
-Ferran: cosí de Blanca, i nebot de Carles. Té una actitud oberta davant la religió, l'idea de que la seva cosina estigues tencada en un convent, mai li a agradat. Al contrari de Blanca, ell si que evoluciona durant l'obra, el canvi es pot comprobar al final de l'obra quan ajuda a Saïd i Blanca perque puguin escapar junts.
-Saïd: capità del vaixell musulmà. Al principi de l'obra representa a un home dur i que és fa respectar per els altres corsaris, però a mida que avança l'obra es va tornant més sensible per el seu sentiment cap a Blanca. Cap als presoners cristians i especialment cap a Carles te una actitud agressiva.
Aquesta obra esta ambientada a un vaixell, al llarg de l'obra, tot passa alla dins. L'inici d'aquesta escena es el diàleg de Blanca, Carles i Ferran, mentres que Saïd esta amagat al peu de l'escala i els altres personatges es troben a dalt del vaixell.
Conclusió:
En aquesta escena es mostra que Saïd estima a Blanca, per la manera amb la que es comporta.
