Mª Àngels va néixer a Vic a l'any 1930, sent la gran de quatre germans-Pilar, Josep M. i Enriqueta-. Al 1935, o sigui cinc anys més tard va haver de refugiar-se amb la seva família tres anys(1936-1939) a Euskadi durant la Guerra i la revolució, allà es va treure els estudis primaris. Al 1939 va tornar a Vic i va començar a cursar el batxillerat primer a l'escola Sant Miquel, i després a l'escola Pere Coll.
Va començar a destacar als certàmens literaris a l'any 1940, i cinc anys després guanya el tercer premi amb el poema "Núria" al concurs Cantonigròs, i a la revista Ausona de Vic comença a publicar els seus primers poemes en català(Ave,Crux Fidelis; Cançó de bressol) a l'any 1947. A continuació va començar a estudiar Filologia Clàssica a la Facultat de filosofia i lletres de Barcelona i allà coneix als seu futur marit, Jordi Gelli.Entre altres coses va començar a assistir a unes classes d'història catalana clandestines a casa de F.Soldevila.
El seu primer viatge va ser a l'any 1950 a Roma i Pisa amb la seva família i el seu futur marit, amb el que es casa a l'any 1954 i viatge a més llocs pel viatge de noces, però torna a Barcelona i s'instal·la per viure, malgrat que passa els estius a casa del seu marit.
A l'any 1955 neix la seva primera filla, Núria, dos anys desprès neix Ros, i la seva ultima filla neix a l'any 1959, Mariona. Un any desprès es trasllada a Figueres, on comença a donar classes. Al 1965 coneix a Salvador Espriu i decideix reprendre la poesia, alhora imparteix classes de grec, compaginan-se per treballar en dos llocs alhora.
Díptic, el seu primer llibre que és publicat a l'any 1970, i tres anys després viatja a Grècia amb el seu marit per primer cop, comença a donar classes de Català a la vegada que fa de jurat de premis literaris. Al 1972 va començar a publicar, va apareier el llibre poemes Díptic, on hi ha el poema "Una resposta".
El seu poema "Els aiguamolls" és escrit a l'any 1976 i al 1978 guanya un premi per la novel·la "Les closes", mor el seu pare.A la novel·la "Les Closes" narra la història de la besàvia del seu marit, Dolors Canals, casada amb Tomàs Moragues, que fou assesinat per raons polítiques en plena joventut, crim que fou impuat a la seva dona i pel qual va ser empresonada fins que no es demostrà la seva innocència. Història que va poder bastir es dels seus mateixos fonaments a través dels documents que se servaven a la casa pairal de Les Closes a Vilamacolum on es trobaven també tots els documents que es referien a l'època turbulenta de l'ocupació i les guerres amb França.
Al 1980 neix la seva primer neta i publica el seu recull de poemes "Kyparíssia". Tres anys mes tard, al 1983 publica "Les germanes de Safo" i "Viola d'amore" i estrena la cantata "El bruel de l'estany". La seva tercera novel·la, Viola d'amor(1983), del seu afany d'investigadora i del seu profundíssim amor per la música sorgeix l'argument, situat en el marc bellíssim de l'abadia de Vilabertran, al voltant d'un trio de músics el violinita del qual és Climent Moragues. Al mateix anys va apareixer la seva antologia Les germanes Safo, sobre quatre poetes hel·lenístiques, totes nascudes al voltant del 300 abans de Crist, i els seus epigrames, interessantíssims pels seu valor literari i perquè ens donen a conèixer molts aspectes de la vida de dones com aquesta a Grècia fa ilers d'anys, en una traducció esplèndida.
La seva obra "Sandàlies d'escuma"és una deliiciosa novel·la que li va valdre el Premio Nacional de la Crítica i per la qual li va ser concedida la Lletra d'Or, on ens trasmet la serenor i la bellesa d'aquell món clàssic grec que tant estimava i coneixia. Sens dubte l'estudi de l'Antologia Palatina, d'on va escollir les poetes hel·lenístiques que més li agradaven per fer-ne la seva antologia , fo l'impuls que la dugué a recrear la seva pròpia música i poeta del segle III abans de Crist, Glauca de Quios, en aquesta deliciosa novel·la, on Gauca ens explica la bellesa de la seva ciutat natal, Quios, i a través dels seus viatges, la de les illes gregues i d'Alexandria, i les vicisstuds de la seva vida quotidiana, amb tanta senzillesa i realisme que l'autora fa que ens sentim immersos en aquella Grècia antiga, també plena d'intrigues, mitigades per la bellesa del paisatge, la música i la poesia.
El seu marit mor a l'any 1986 i i entre els anys 1990-1995 publica "Columnes d'hores" i els textos evocatius de Vic.
A l'any 1991 publica "l'agent del rei" i a partir d'aquí publica diverses obres literàries.
Finalment mor a Figueres el 23 d'abril del 1999.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada