Viatge per la mediterrània

1-Trebisonda

2-Monestir de Narek

3-Van

4-Echmiadzin

5-Jerevan

6-Atenes

7-Corint

8-Petràs

9-Brindisi

10-Gènova

11-Marsella

Treball sobre Armènia

Armènia: Al 1990 Armènia va començar a ser una república independet que es va segregar de la Unió Soviètica. Aquest estat pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Història: Va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV. Aquest país ha estat dominat pels imperis Romà, Bizantí, Persa i Otomà durant els segles, excepte alguns períodes d'independència.
El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 es va integrar, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaitjan, a la República Socialista Soviètica de Transcucàsia.
El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.
Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular.
Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.


Genocidi i diàspora a Armènia Franz werfel:  El genocidi armeni va ser un conjunt de matances massives de la població armènia que vivia a Turquia, realitzades per l'imperi Otomà a les acaballes del segle XIX i singularment l’any 1915, durant el règim dels Joves Turcs. L’objectiu era l’eliminació física del poble armeni a Turquia, i hom calcula fins a un milió i mig de morts. I un altre milió de deportats en el que es coneix com la “diàspora armènia”!. La gent que va tenir sort i no va morir ni tampoc va ser deportada, doncs, va fugir cap a altres països (Grècia, EE.UU, França, Itàlia...).

Els 40 dies del Musa Dagh 
Els 40 dies del Musa Dagh és una novel·la que va se publicada a l'any 1934 i escrita al 1915 per Franz Wefel. Esta basada al voltant d'un jove armeni Musa Dagh durant el genocidi armeni a Turquia. El nom del primer llibre publicat era Des Musa Dagh de Tage del vierzig del dado en alemany al novembre de l'any 1933. ELs 40 dies de Musa Dagh va ser un gran èxit internacional que va conseguir despertar al mon l'evidencia de la persecució del armenis.  La novel·la és un conte fictici que esta basat en la vida real de Musa Dah Damlayik armeni que feia front a les deportacions i masscacres sitemàtiques executades pel comitè de la unió i del progres del Gobern Central. Turquia va ejerci pressió sobre els Estats Units per prevenir que Estudios MGM produis la pel·lícula basada en la novel·la.

-Marc Morte amb Els fills de l'Ararat publicat al 2008:

A través de les paraules de l'anciana senyora Argopian, Kevin reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Anatòlia fins que la barbàrie s'abat sobre ells. En aquest descens a l'infern, Araxie s'enfrontarà a la vida en tota la seva cruesa i perdrà la seva innocència per sempre, però també coneixerà persones i llocs que li demostraran que fins i tot en el pitjor dels deserts la vida és capaç de sobreviure.

-Atom Egoyan amb Ararat publicat al 2002:

Està basada en la massacre de Van, durant el Genocidi Armeni.

Aquesta pel·lícula entrellaça les històries de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.